La Font de l'Esteve núm. 50
Fa unes setmanes rebíem un missatge a Twiter on un historiador de Sant Adrià de Besòs ens informava que la poca memòria històrica física que queda del Camp de la Bota, enterrada sota el ciment del Fòrum, estava a punt de desaparèixer també per la nosa que li suposava a un hotel de luxe que s’hi ha de construir. I ens ho feia saber citant que tal dia com aquell s’hi havia afusellat un veí del Pla.El seu nom està perfectament documentat al llibre escrit pel Josep Vallès sobre la Guerra Civil al Pla i consta també en el monòlit d’homenatge a la plaça de la Font de l’Esteve. Aquest cas, però, posa de manifest fins a quin punt encara costa dignificar la memòria històrica dels represaliats pel franquisme. La indiferència és el pes mort de la història, que deia Gramsci.
Just ara fa dos anys vam presentar una moció de suport i difusió del Banc d’ADN de desapareguts a la Guerra Civil i el franquisme que tenia la funció de recollir perfils genètics de familiars de desapareguts per comparar-los amb els recollits de les restes òssies de les fosses comunes per tal de poder-les arribar a identificar i dignificar; malgrat que la moció es va aprovar per unanimitat no ha tingut cap recorregut ni s’ha donat a conèixer tal com es va aprovar.. Poc després la Generalitat recollia el testimoni del Banc amb la creació del Programa d’Identificació Genètica. Aquest estiu hem sabut que algunes famílies del Pla han començat les gestions per incloure els seus perfils genètics a la base de dades i des d’aquest butlletí volem aprofitar per recordar que 22 dels 31 soldats veïns del Pla desapareguts a la Guerra no se sap on són enterrats i que, recordant aquella moció, demanem que l’Ajuntament com a institució més propera informi els familiars interessats dels passos a seguir per formar part del Programa.
També aquest estiu llegíem i ens adheríem al manifest de La Ruda, el col·lectiu feminista del Penedès, on s’exposava la prohibició de l’entrada de les dones als balls de diables de l’Arboç i Sant Quintí.
No es pot infravalorar la festa i la cultura popular com a àmbit de discriminació al·legant la “tradició” i no podem mirar cap a un altre costat pel fet que no succeeixi al nostre poble, reclamem aquest cas perquè el masclisme ens afecta sempre en tots els àmbits, de lluny i de prop, no ens podem permetre ni un sol poble als Països Catalans on hi hagi balls que no permetin l’entrada de dones. Com a reacció a aquest manifest, els diables de Sant Quintí van matisar que no existia la prohibició, tot i que les seves veïnes mai ho havien sabut. Pel que fa al ple de juliol, des de la CUP vam presentar dues mocions: de condemna a l’agressió soferta pel fotoperiodista Jordi Borràs i al conjunt d’atacs feixistes dels últims mesos i per la retirada d’honors i plaques a Jordi Pujol.
Finalment, entre els plens de juliol i setembre, el grup municipal fa relleu d’un regidor en renunciar per motius professionals el Gerard Queraltó que serà substituït per l’Alba Mitjans. Des de la CUP entenem aquest relleu com un procés natural i democràtic de representació del projecte polític assembleari a les institucions.
